Alfabeta ivri
From Vici de LFN
La alfabeta ivri es la alfabeta usada per scrive la lingua ivri, ambos ivri moderne (un de la linguas ofisial de Israel) e ivri vea (la ivri usada en la Tenah). Ance la ides (un lingua germanica) e en alga veses la ladino (un lingua roman) es scriveda con la alfabeta ivri. La leteras es lejeda de destra a sinistra.
[edit] Ivri
- Consonantes
Alga consonantes ave du formas. En la table a su la forma sinistra es la letera final ce es usada sola a la fini de un parola, donce a la sinistra. Esta forma es clamada sofit. Per esemplo, la letera k a la fini es kaf sofit (ך).
Alga consonantes ave du sonas: un sona dur (plodentes como p) e un sona mol (fricantes como f). Si un letera ave un sona dur, donce el es scriveda con un punteta en la media, un dagesh, ce la sona mol manca a tota tempo. A alga veses, un sona mol es scriveda con un linieta supra la letera, un rafe. Donce, esta leteras ave tre formas:
- ב per ambos /b/ e /v/
- בּ es con dagesh per /b/
- בֿ es con rafe per /v/
- Vocales
La alfabeta ivri orijinal no ia ave vocales. A plu tarda, alga consonantes ia deveni usada per indica vocales ance. Esta consonantes es clamada con la terma latina mater lectionis. Aroa la vocales es scriveda como sinietas (puntetas e linietas) su la leteras. Esta sinias es clamada nikud (נִקּוּד) e los es scriveda su la consonante ante la vocale.
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[edit] Ides
Ides usa la alfabeta ivri en forma simplida: el no ave la sinias diacritical (como nikud, dagesh e rafe) e el usa sola 22 consonantes. A alga ves, la nomes de leteras ides difere un poca.
- Consonantes
La ides ia simpli la alfabeta ivri. La alfabeta ivri ofre plu leteras per un sona. Per esemplo, la /s/ es scriveda con cuatro leteras diferente (ש / שׂ / ס / ת). A la pasada la leteras diferente ave sonas diferente ance, ma durante la anios la diferes ia desapare. Min sonas ia resta. La ides ia eleje un letera per cada sona restante e ia nesesa no plu la otra leteras. Sola la parolas de orijina semitica es scriveda en se leteras orijinal. Parlores ides pote leje la leteras ivri restante sin problemas.
| ides | ivri | ||||||
| final | letera | sona | nom | nom | sona | final | letera |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| א | - | Shtumer alef | Alef | /'/ | א | ||
| Beis | Bet | /b/ | בּ | ||||
| ב | /b/ | Beis | Bet / Vet | /b/ /v/ | ב | ||
| Veis | Vet | /v/ | בֿ | ||||
| װ | /v/ | Tsvei vovn | |||||
| ו | /u:/ vocal | Vov | Vav | /v/ | ו | ||
| ג | /g/ | Giml | Gimel | /g/ | ג | ||
| ד | /d/ | Daled | Dalet | /d/ | ד | ||
| ה | /h/ | Hei | He | /h/ | ה | ||
| Hei | He | /h/ | הּ | ||||
| Ches | Khet | /x/ | ח | ||||
| ך | כ | /x/ | Khof | Khaf / Kaf | /x/ /k/ | ך | כ |
| Cof | Kaf | /k/ | כּ | ||||
| ק | /k/ | Kuf | Kof | /k/ | ק | ||
| י | /j/ | Yud | Yod | /j/ /i/ | י | ||
| ל | /l/ | Lamed | Lamed | /l/ | ל | ||
| ם | מ | /m/ | Mem | Mem | /m/ | ם | מ |
| ן | נ | /n/ | Nun | Nun | /n/ | ן | נ |
| ע | /e/ | Ayin | Ayin | /-/ | ע | ||
| פּ | פּ | /p/ | Pei | Pe | /p/ | ףּ | פּ |
| Pei | Pe / Fe | /p/ /f/ | ף | פ | |||
| ף | פֿ | /f/ | Fei | Fe | /f/ | ף | פֿ |
| ץ | צ | /ts/ | Tsadek | Tsade | /ts/ | ץ | צ |
| ר | /r/ | Resh | Resh | /r/ | ר | ||
| ז | /z/ | Zayen | Zayin | /z/ | ז | ||
| זש | /ʒ/ | Zayen shin | |||||
| ש | /ʃ/ | Shin | Shin / Sin | /ʃ/ /s/ | ש | ||
| Xin | Shin | /ʃ/ | שׁ | ||||
| Sin | Sin | /s/ | שׂ | ||||
| ס | /s/ | Samekh | Samekh | /s/ | ס | ||
| /s/ | Sof | Thaf | /t'/ | ת | |||
| Tof | Taf | /t/ | תּ | ||||
| ט | /t/ | Tes | Tet | /t/ | ט | ||
| esplica | |||||||
| ides | ivri | ||||||
| nonides, vide ivri | diferente entre ivri e ides | ||||||
| Nota: En esta table no tota leteras es en segue de alfabeta. Alga leteras es moveda per compare mesma sonas | |||||||
- Vocales
La diferente la plu grande entre ides e ivri es la vocales. En la ides la vocales es leteras e no plu nikud. La leteras es deriveda de nikud ma los no es scriveda como la puntetas e linietas su e supra la consonantes. Asi la table de vocales en ides:
| letera | nom | sona | trascrive | esplica |
|---|---|---|---|---|
| אָ | Komets alef | /o:/ | o | deriveda de alef con komets |
| אַ | Pasech alef | /a:/ | a | deriveda de alef con patakh |
| ײַ | Pasech tsvei iudn | /a:y/ | ai | deriveda de patakh yod yod ("yaay") |
| יִ | Khiric yud | /i:/ | i | pote es scriveda simple como yud י ma no ante o pos un vocal o un otra yud |
| י | Yud | /y/ | i | es /y/ ante o pos un vocal, o otra ves /i:/ |
| ײ | Tsvei yudn | /e:y/ | ei | |
| ו | Vov | /u:/ | u | |
| װ | Tsvei vovn | /v/ | v | |
| ױ | Vov yud | /oy/ | oi | |
| Per evita confusa con la ses leteras ultima a supra, nos ave tre regulas: | ||||
| וּ | Melupm vov | En vov vov nos usa un dagesh en la vov prima per difere וּו per /uu/ de װ per /v/ | ||
| En vov yud nos usa un dagesh en la vov prima per difere וּי per /uy/ de ױ per /oy/ | ||||
| יִ | Khiric yud | simpli a י (yud) es nonposable ante o pos un vocal per difere (per esemplo) entre ײ per /ey/ e ייִ per /yi:/ | ||
| א | Shtumer alef | es un consonante sin sona; si un parola comensa con un vocal, donce la shtumer alef debe es la letera prima (como con la nikud vea, la vocales ides debe es portada par un consonante) | ||
A multe veses nos pote, si nos vole, simpli la leteras - mesma si el pare rompe la regulas:
- La khirik yud en la parola "yidish" (ייִדיש) pote es scriveda como yud (יידיש) per ce asi confusa supra la leteras ייִ e ײ per /ey/ no es posable. Per "eidish" la parola ia debe comensa con un alef (איידיש).
- la sona /uv/ es scriveda como וּװ (vide regulas) e per abitua nos scrive ance װוּ per /vu/, mesma si no vov segue la vov dagesh.
| Sistemes de scrive | model | ||
| Logografia | Xines | Ieroglifes | Cuneoforma | ||
| Alfabetas silabal | Katakana | Hiragana | Tsalagi | Canadianes orijinal | ||
| Alfabetas consonantal | Alfabeta orijinal | Fenesian | Aramaian | Ivri | Nabatean | Arabian | Surian | ||
| Alfabetas cuasi-completa | Itiopian | Brami | Devanagari | Cusana | Gupta | Granta | Calinga | Tibetan | Caxmiri | Gurmuci | Gujurati | Sindi | Bangal | Oria | Tai | Mianmar | Sinales | Tamil | Telugu | Canares | ||
| Alfabetas completa | Elinica | Etruscan | Latina | Cirilica | Haiaren | Hangul | Runas | Gotica | Eres | Ogam | Glagolitica | Cartuli | Deutx | Coptica | Uigur | Mongol | ||
| Otra cosas | Trascrive | Alfabeta Fonetical Internasional | Alfabetas per LFN | ||
