Lifestyle
 

Jazair

From Vici de LFN

Image:ag-flag.gif
Bandera nasional
image:jazierenafrica.gif
Loca en Africa
Image:ag-map.gif

Jazair (o Aljeria) es un pais en Africa.

La area es sirca 2,381,740 cilometres cuadrada.

La cuantia de popla, en la anio 2007, es sirca 33,333,216 persones.

La site capital es [[Aljers].

La major linguas es Arabian, Franses, e dialetos de Berber. Jazair Per multe anios, costumes franses ia domina la vive cultural jazairi, ma de pos temprana de 1960 ,multe artistes e inteletales jazairi ia revive la costumes arabi-berber. Jazair es en grado de la nasiones african la plu rica. An con cultiva e pexi forte, Jazair debe importa la comedas. La esporta la plu importante es olio. De pos 1992, elejes ia es proibida per preveni la Fronte Islamal per Salva, un grupo islamal estremiste, de gania un majoria legerial. Alora la pais ia es governada par la Consilia Alta de Stato, gidada par la presidente.

Istoria

Numidia, la rena berber prima, ia es defetada par Roma en 106 AEC. En la sentenio 7 EC, arabis muslim ia invade Africa norde , incluinte la Rena Berber. Entre sentenios 11 e 13 EC , Jazair ia progresa su du dinastias berber, almoravides, e almohades. En la sentenio 16 , la osmanlis ia governa la area como provinse autonom. Frans ia ajunta Jazair en la desenio de 1830, e ia developa un economia moderna en la colones o areas abitada par la colonistes franses. Muslimes ia es opresada e restrinjeda en la viletas. Pos Gera Mundal Prima, nasionalisme ia aumenta grande.

En 1954, escluidas jazairi ia funda un comite revoluinte, clamada Fronte de Libri Nasional(FLN). Lo ia comensa atas de gerilia e sabota, cual ia paralise la fortias franses durante la du anios seguente. En 1962, on ia institui un sesafusila , e Jazair proclama se nondepende. An tal, la costas de gera e la departi coletiva de colones, cual ia conteni laborores esperta, ia causa desgradi economial. En 1962 Ahmed Ben Bella ia es elejeda la presidente nondependente prima.

Pos 1992 ia eruta un gera violente interna entre la governa tempora e grupos estremiste. En 1994 la Consilia Alta ia nomi Liamin Zerual la presidente. Se governa ia aproba cambia constitual intendeda per fini la violentia e teror continuante en la pais.



[edit] Politicistes