Magrib
From Vici de LFN
|
| Bandera nasional |
|
| Loca en Africa |
| File:Mo-map.gif |
Magrib (o Moroco) es un pais en Africa.
La area es sirca 446,550 cilometres cuadrada.
La cuantia de popla, en la anio 2007, es sirca 33,757,175 persones. La site capital es [[Rabat]. La major linguas es Arabi, dialetos de Berber, e Franses.
La economia de Magrib es xef cultival. Forestia e la produi de suber, e pexi importa ance. Turisme fa un industri grande. Magrib es un monarcia erital, con la re renante sur la stato. Magrib antica ia es influeda par fenisianes, romanes, cristianes, bizantines e final par arabis, ci en tarda de sentenio 7 EC ia converti la popla a Islam. Alora Magrib ia servi como sentra per la influe arabi en Espania e Africa norde.
A comensa de sentenio 15. Portugal e Espania ia reclama Magrib. En la sentenio 18 e temprana de sentenio 19 , piratas de Magrib e otra paises clamada statos berberi de Africa norde xasa la barcones cual naviga en la Mar Mediteraneo. Controla sur Magrib ia es disputeda par Espania, Britan Grande , Frans, e Deutxland. Influe en Magrib ia es abandada par Britan en 1904, e Frans e Espania ia divide la pais a areas de controla,e esta posa no ia plase Deutxland.
En 1911, Magrib ia deveni un protejeda franses. La governa de Vichy franses ia permete Magrib a suporta la labora de gera deutx durante la comensa de Gera Mundal Du. Fortias american ia atera en 1942; la pais ia es un base major de furni per la Aliadas durante la resta de gera. Frans ia reconose Magrib como stato nondependente en 1956. Pronto a pos, la governa espaniol ia reconose la nondepende de teritorio Magribi su controla espaniol.De pos 1961, Magrib ia es renada par Re Hasan Du. Espania ia abanda la du tris norde de Sahara espaniol en 1976. De pos tarda en desenio 1970, Magrib ia es en dispute militar e political sur se reclama a la area rica en fosfata, clamada la Sahara ueste. Se enemi xef es Fronte Polisario, un move nasionaliste saharal.


