Vanuatu
From Vici de LFN
|
| Bandera nasional |
|
Vanuatu, ofisial la Republica de Vanuatu, es un nasion Melanesian isolal en la Mar Pasifica Sude. Un grupo de isolas, el es locada sirca 1,750 km este de Australia, 500 km norde-este de Nova Caledonia, ueste de Fiji, e sude de la Isolas Solomon.
La area es sirca 12,200 cilometres cuadrada.
La cuantia de popla, en la anio 2007, es sirca 211,971 persones.
La site capital es Port-Vila.
La linguas major es Bislama e plu ce 100 linguas orijinal.
Prima, Vanuatu ia es abitada par persones Melanesian. Europeanes ia veni per abita en la tarde sentenio 18, e en 1906 Britania e Frans ia reclama la pais ofisial, dirijente el junta tra la Britania-Frans "Condominium". Un move de nondepende ia es creada en la 1970s, e la Republica de Vanuatu ia es creada en 1980.
[edit] Istoria
Multe de la isolas de Vanuatu es abitada per multe mil anios, e la plu vea evidente arceolojial es de 1300 AEC. [1]
En 1606 en la mision espaniol dirijeda par la esplorores Luis Váez de Torres e Pedro Fernández de Quirós, los ia deveni la prima europanes en la isolas, credente ce la isolas es un parte de "Terra Australis". Abitantes de Europa ia veni en la tarde sentenio 18, pos la esploror de Britania James Cooo ia visita la isolas en se viaja du, e ia dona a los la nom New Hebrides. En 1887, la isolas ia comensa es dirijeda par un comanda marinal de Frans-Britania. En 1906, Frans e Britania ia concorda con un governa entre la du paises en la New Hebrides. Tra maladias nova de la Europanes, la cuantia de popla en Vanuatu ia cade, a 54,000 en 1935.
En la Gera Mundal Du, la isolas de Efate e Espiritu Santo ia es usada como bases militar. En la 1960s la ni-Vanuatu (la persones orijinal de la pais) ia comensa la presa per autogoverna e pos nondependa; tota nondependa ia es donada par ambos paises Europan en 30 julio 1980.


